5. ELS ENDEMISMES ANTROPONÍMICS SANTVICENTERS.

Hi ha alguns cognoms santvicenters l' escriptura actual dels quals és el producte d' un procés de canvi fonètic i/o gráfic per mitjá de dos processos contraris (encara que, en ocasions, juxtaposats): el castellanització de un cognom origináriament catalá, o Be, el catalanització de un nombre de llinatge castellá o aragonés. Per descomptat, van ser els notaris i altres escrivans públics els principals protagonistes d' estes alteracions al fixar -les per escrit, especialment des de la Guerra de Successió, traduint directament la fonética del cognom à la llengua castellana. “Chust” un endemisme local, provocat PER el substitució de /j/ inicial de “Just” PER la CH castellana. EL canvi es va a produir ja entrat EL segle XIX, perquè en el feligresia els Just es Van documentar de los del segle XVIII [Nicolás Just, 1741]. També EL cognom “Montoyo” representó un particularismo gráfic santvicenter a partir del fixació escrita del cognom “Montoya” a partir del fonética de - tiene. Com a exemples de substitució intervocálica es poden assenyalar els següents: Díaz/Díez, Frías/Fríes, Santana/Sentana I Gilabert/Gelabert. Quant à les substitucions consonántiques deuen assenyalar-se les següents: Elull/Ellul, Maluenda/Marhuenda, Molla/Moya, Richart/Ricart, Linares/Linares.